Oltra i Pérez Garijo reten homenatge a 24 persones de les comarques de l'Horta, víctimes de l´Holocaust

13/01/2022
Oltra i Pérez Garijo reten homenatge a 24 persones de les comarques de l"Horta, víctimes de l´Holocaust

- Oltra ha subratllat que rescatar la memòria "és un deure ètic, cívic i polític" perquè la societat "detecte i reaccione davant de qualsevol amenaça feixista, encara que vinga revestida amb embolcalls nous"
- La consellera de Qualitat Democràtica ha pronunciat el nom de totes les víctimes "de les quals només deu van poder gaudir de nou de la llibertat i catorze van morir en aquell infern", ha lamentat



La vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyades de l'alcaldessa de Picassent, Conxa García, han homenatjat 24 persones de les comarques de l'Horta, víctimes de l'Holocaust per defensar la llibertat i els valors democràtics.

Les conselleres Oltra i Pérez Garijo han lliurat a representants dels ajuntaments de diferents localitats de l'Horta els 'Taulells de la Memòria' corresponents al projecte 'Construint Memòria', que se situaran en llocs visibles d'aquests municipis. La cerimònia també ha comptat amb la presència de la secretària autonòmica de Qualitat Democràtica, Toñi Serna, el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, així com alcaldes i alcaldesses de les diferents localitats comarcals, familiars de les víctimes i entitats memorialistes.

A la seua intervenció, la vicepresidenta Oltra ha subratllat que rescatar la memòria "és un deure ètic, cívic i polític. És tancar ferides, reparar injustícies i inocular els anticossos democràtics necessaris perquè la societat detecte i reaccione davant de qualsevol amenaça feixista, encara que vinga revestida amb embolcalls nous".

Oltra ha apuntat que retre homenatge a qui va patir presó, tortura o mort "no és mirar el passat: és albirar el futur des de la mirada digna d'aquells i aquelles que van morir lluitant per un futur de democràcia i pau com el que ara tenim. Però també ens ajuda a estar alerta, a defensar un model de convivència, de drets i llibertats, com el que defensaven les persones a les quals hui homenatgem".

"Estic plenament convençuda -ha continuat la vicepresidenta- que el desenvolupament d'aquesta llei i projectes com aquest 'Construint Memòria' de reconeixement a les víctimes del nazisme amb els 'Taulells de la memòria' es convertiran en pedres fonamentals per avançar en la construcció d'un futur sòlid i digne basat en la justícia social, la pau i la convivència".

Pérez Garijo ha assenyalat que amb l'acte de hui "vam assolir les 363 rajoles lliurades als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror; i ho fem 77 anys després de l'alliberament d´uns camps d´on la majoria no va poder eixir mai".

La consellera de Qualitat Democràtica ha lamentat "haver d'esperar tota una vida, 77 anys, perquè reben aquest reconeixement en què cap de les víctimes ha pogut ser present".

En aquest sentit, Pérez Garijo s'ha referit al darrer supervivent que va morir fa tres anys, un mes abans de complir els 100 anys, Francisco Aura, a més de pronunciar el nom de totes les víctimes homenatjades de les comarques de l'Horta "de les que només deu van poder gaudir de nou de la llibertat i catorze van morir en aquell infern", ha afirmat.

En paraules de la consellera Pérez Garijo: "Han estat massa anys de silenci forçós i oblit premeditat; perquè sempre que parlem de reparació i reivindicació de la memòria, arribem tard".

Justícia a la memòria de les víctimes

La consellera de Qualitat Democràtica ha recordat que allò no eren simples camps de concentració, "eren camps dedicats específicament a l'extermini", i ha afegit que "només així s'explica aquesta taxa de mortalitat".

"El règim nazi va representar el terror total i els camps de concentració i extermini van ser la culminació d´un sistema basat en l´explotació i l'eliminació de grups humans sencers, com el d´Auschwitz, Mauthausen o Gusen", ha manifestat Pérez Garijo.

Mauthausen va ser el camp d'extermini on van arribar la majoria de les víctimes espanyoles i valencianes; i va ser a Gusen on en van morir moltes, d'explotació, gana, cansament, malaltia o assassinades", ha assenyalat.

La consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que hui "fem justícia" a la seua memòria i fem nostres unes biografies que són "autèntiques lliçons de vida". En aquest sentit, ha manifestat que gràcies a la seua lluita per la llibertat "hui podem ser lliures i no ho hem d'oblidar mai".

S'ha retut homenatge a José Lliso Moreno, d'Alboraia; José Herrero Sanz, d'Alfara del Patriarca; Enrique Domènech San Vicente, Bautista García Navarro i Baltasar Picher Alós, de Moncada; Jacinto Piquer Montañana, de Puçol; Vicente Calles Ribelles, del Puig; Francisco Cases Escobar i Rafael García Gimeno, de Manises; Miguel Liern Barberá, José Martí Oliva i Manuel Peris Alfonso, de Paterna; Máximo Alberto Andreu García i José Carratalá Climent, de Torrent; Vicente Viñals Fortea, Ricard Llàcer Iborra i Tomàs Rodríguez Oriol, d'Alcàsser; Antonio Matei Mateu, d'Alfafar; Amadeo Ferrer, de Beniparrell; Vicente Alapont Guillén i Cayetano Raga Moncholí, de Catarroja; Pedro Guardia Fernández, Juan Díaz Doria i Ramón Romaguera Pastor, de Picassent.

Arxius relacionats