Pérez Garijo ret homenatge a 18 persones de les comarques de la Ribera Baixa i la Safor víctimes de l'Holocaust

17/11/2021
Pérez Garijo ret homenatge a 18 persones de les comarques de la Ribera Baixa i la Safor víctimes de l"Holocaust

- La consellera de Qualitat Democràtica ha destacat que "assolim els 308 taulells lliurats als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i valencianes que van patir aquell horror"
- Pérez Garijo ha parlat de Virtudes Cuevas Escrivá de Sueca, "segona dona a qui lliurem un taulell i la demostració que el terror totalitari ens va afectar de ple, també les dones"



La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyada de l'alcalde d'Albalat de la Ribera, Felip Hernandis, ha homenatjat 18 persones de les comarques de la Ribera Baixa i la Safor, víctimes de l'Holocaust per defensar la llibertat i els valors democràtics.

Pérez Garijo ha lliurat a representants dels ajuntaments de les diferents localitats de les comarques els 'Taulells de la Memòria' corresponents al projecte 'Construint Memòria', que se situaran a llocs visibles d'aquests municipis. La cerimònia també ha comptat amb la presència del director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, alcaldes i alcaldesses dels diferents municipis, familiars de les víctimes i entitats memorialistes.

Pérez Garijo ha ressaltat que amb l'acte de hui "assolim els 308 taulells lliurats als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror; un homenatge que fem 76 anys després de l'alliberament d'uns camps d'on la majoria no va poder eixir mai".

La consellera de Qualitat Democràtica ha lamentat "haver d'esperar tota una vida perquè reben aquest reconeixement en què cap de les víctimes ha pogut ser present". En aquest sentit, s'ha referit a Francisco Aura, "últim supervivent que va morir fa dos anys i mig, un mes abans de fer els 100 anys".

Durant la seua intervenció, Pérez Garijo ha pronunciat el nom de les 18 víctimes homenatjades de les comarques de la Ribera Baixa i la Safor "de les quals 9 van poder gaudir de nou de la llibertat i les altres 9 van morir en aquell infern", ha lamentat.

La consellera ha volgut esmentar especialment Virtudes Cuevas Escrivá, implicada en la resistència antifeixista, després de la seua participació a la Guerra Civil formant part del Cinquè Regiment i el seu posterior exili a França, "una dona lluitadora que va acabar com a presonera al camp de concentració de Ravensbrück, d'on va ser alliberada l'abril del 1945".

"Ella és la segona dona a qui lliurem una rajola i la demostració que el terror totalitari ens va afectar de ple, també les dones", ha afirmat Pérez Garijo.

"Aquesta indústria de la mort -ha continuat la consellera- es va estendre a milers de dependències, com Mauthausen, on van anar a parar la majoria de víctimes espanyoles i valencianes".

Pérez Garijo ha afirmat que el règim nazi "va representar el terror total i els camps de concentració i extermini van ser la culminació d´un sistema basat en l´explotació i l´eliminació de grups humans sencers".

"L'origen ètnic o nacional, l'orientació sexual o el fet de patir algun tipus de discapacitat va condemnar milions de persones en una mort segura i en el cas dels presoners espanyols i, en concret dels més de 600 valencians i valencianes, que a tot i perdre la Guerra a Espanya eren conscients que el combat continuava a Europa i la resta del món", ha recordat la consellera.

Justícia i reparació

La consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que "després de massa anys de silenci forçós i oblit premeditat hui fem justícia" no només 18 víctimes sinó 18 persones que "van lluitar per la llibertat".

Es tracta de valencians i valencianes que van "pagar amb la seua vida o amb anys de martiri el compromís assumit anys abans de no permetre que la tirania, l'explotació i el terror es foren els amos del món".

Pérez Garijo ha manifestat que "no es tracta de fer exercicis de nostàlgia sinó de posar en valor uns testimonis de coherència, fins al cost de la pròpia vida, que es projecten cap al present i el futur".

Per això, "hui fem justícia a la seua memòria i fem nostres unes biografies que són autèntiques lliçons de vida", a la qual cosa la consellera ha afegit que "gràcies a la seua lluita per la llibertat, hui nosaltres podem ser lliures i no podem oblidar-ho mai".

Aquest dimecres s'ha retut homenatge a Bernabé Sánchez Fuertes, d'Albalat de la Ribera; Antonio Boluda, d'Almussafes; Benjamín Monsalve Almiñana, de Corbera; Emilio Corral i Enrique García Aragó, de Cullera; Juan Andrés Córdoba, de Sollana; Antonio Canut Martí, Virtudes Cuevas Escrivá, Joaquín Tarín Martínez, Máximo Hernández Gayón i Salvador Perales Canut, de Sueca; José Llopis Linares, de Benirredrà; Vicente García Grimal, de Potríes; Antonio Pons Fresquet, de Rafelcofer; Francisco Mateu Sanchís i Luis Vercher Bosch, de Tavernes de la Valldigna; José Queralt Pascual, de Villalonga; Joaquín Dobón Aguilera i José Guinot Moliner, d'Onda; i José Camarena Estrugo, de Xeraco.

Arxius relacionats