L'excavació a Monòver confirma la desaparició de les restes òssies de les 26 persones afusellades de la fossa comuna

16/09/2020

- Unes obres municipals al cementeri en 1988 van moure la terra i les restes de les víctimes es dipositaren en un camí que ara està asfaltat
- Pérez Garijo: "encara que ja han passat anys, anem a estudiar si queda alguna via legal per depurar responsabilitats sobre els fets"
- Conselleria i Ajuntament es comprometen a realitzar un memorial al cementeri per recordar les víctimes



Els treballs d'excavació duts a terme per la conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica al cementeri de Monòver durant aquest estiu, amb l'objectiu de recuperar els cossos de 26 víctimes de la repressió franquista, han finalitzat fa uns dies amb la confirmació que les restes d'aquestes víctimes van ser remogudes en 1988 com a conseqüència d'unes obres per a construir nous nínxols en el mateix cementeri.

La consellera Rosa Pérez Garijo ha explicat: "sembla que en aquell moment les màquines que feien les obres van moure la terra i aquesta contenia els restes dels cossos que foren traslladats a una zona pròxima a un camí, la qual posteriorment es va asfaltar". Pérez Garijo assenyalà: "encara que ja han passat més de tres dècades, anem a estudiar si queda via legal per depurar responsabilitats sobre els fets. Tristament és habitual trobar-se amb aquest tipus d'actuacions que impedeixen ara les exhumacions. Són la conseqüència d'una política funesta respecte a la preservació de la memòria de les víctimes".

El director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, ha mantingut una reunió amb els familiars de les víctimes, a qui ha traslladat la decepció i el malestar, perquè l'excavació no haja permès la recuperació dels cossos. Pérez Rico ha explicat que s'han realitzat fins a un total de 8 cates arqueològiques en l'àrea estudiada, on s'ha comprovat que no estaven les restes de les víctimes i s'ha confirmat el moviment de la terra fa més de 30 anys.

Memorial al cementeri

La conselleria i l'ajuntament de Monòver han coincidit en la necessitat de dur a terme la instal·lació d'un memorial al cementeri en record de les víctimes. Pérez Garijo es reunirà demà amb l'alcalde Alejandro García, a qui traslladarà la proposta: "anem a treballar conjuntament, perquè hi haja un espai de memòria, i que els familiars puguen tindre el consol que mereixen, que no s'obliden els noms de les víctimes", ha anunciat la consellera Pérez Garijo.

Els afusellaments franquistes els dies 18 i 31 d'octubre, 16 de novembre i 5 de desembre de 1939 acabaren amb la vida de Silvestre Corbí Payá, Antonio Leal Pérez, Luis Poveda Giménez, Francisco Martínez Marco, Juan Verdú Berenguer, Sebastián Verdú Berenguer, Antonio Llorca Poveda, Evaristo Maqueda Paya, Vicente Barberá Tordera, José Esteve Santa, Francisco Mateo Cerdá i Sixto Navarro Pérez, tots ells de Monòver; Rafael Celestino Tafaya, Antonio Gómez López, Mariano Noguerón García, Juan García Torres, Pedro Iñiguez Valiente, Antonio Martínez Moya i Domingo Valentín Martínez d'Elda; José Herrero Pastor, José López Guill, Andrés Tortosa Gil i Luis García Brotons, de Pinoso; Joaquín Albiñana Fuentes, procedent de Salinas; Alfredo Plá Peral, de Petrer; i Juan José Richarte Estaban, de Sax.